Pensava que no arribaria mai aquest dia. El dia de la meua primera (i possiblement la ultima) visita a Piràmide. No ho vaig passar malament, de fet ho vaig passar prou be, pero no es el meu estil de festa. Les instalacions estàn be, pero poc mes puc dir a favor de Piramide. Vaig vistar tres sales. En una sonava un extrany sorroll estrident, en un altra un extrany sorroll encara mes estrident i en un altra pachanga. Musica celestial per a les meves orelles, es clar. Altre aspecte negatiu son els preus. 12 € entrada i 5,50 € els cubalibres. Altre aspecte negatiu, per cada tia hi havien vint tios. Altre aspecte negatiu, has de ballar al ritme d´un extrany sorroll o si no et poden prendre per un antisistema. I el pitjor es en la meua opinio la gent. No me mole la festa en la que cada un va a la seua i no pots mantidre cap conversació en la gent del teu voltant perque potser son gent perillosa. Risto Mejide defineix molt be el que penso:
Per a que les nostres orelles recuperen la sensibilitat despres de tant de soroll que millor que escoltar un tema com Free Bird, una de les millor cançons de la historia.
